Menu
La Ruta de la Guerra Civil de la Vilavella és una aposta pel patrimoni bèl·lic com a element pedagògic, cultural i turístic al municipi. Està format per dos trams visitables en un itinerari circular, que contenen vestigis com ara trinxeres, abrics, nius de metralladores, un observatori d’artilleria, etc., pertanyents a una de les operacions militars més importants del conflicte, l’anomenada “Batalla de Llevant “, que es va desenvolupar en gran mesura en les nostres muntanyes entre 1938 i 1939.
L’itinerari es localitza en el sector de la “Muntanya de Santa Bàrbara”, que al costat del “Piló” i el “Pilonet” formen la partida rural de Santa Bàrbara, al costat de la urbanització del mateix nom i enganxada al casc urbà del municipi; es pot accedir des de la pròpia urbanització, que alberga un aparcament per a vehicles a la part més alta des del qual parteix la senda de muntanya, o baixant a peu pel sender muntanyós que baixa des de la Selleta en direcció al mar.
Patrimoni
Aquest conjunt de restes, ara posats en valor, són tan sols una petitíssima part de l’enorme varietat de vestigis que alberga el municipi, i que es troben repartits per les partides de la Selleta i Santa Bàrbara en un cordó muntanyenc que s’estén en direcció al mar, en els últims contraforts de la Serra d’Espadà. Passejant per aquestes dues zones podem trobar nius de metralladores, pous de tirador, observatoris, refugis per als soldats, trinxeres amb abrics de tropa, parapets, o fins i tot un extens campament militar conegut com “el poble desert” en el qual es poden observar les barraques dels soldats o els llocs de comandament. Aquest patrimoni, inclòs des 2016 en el catàleg de béns i espais protegits del PGOU de la Vilavella, té dues peculiaritats que li atorguen una especial importància: d’una banda, ofereix una visió general dels diferents sistemes de fortificació de campanya empleats durant la Guerra civil, tant per la diversitat com per la bona conservació de les seves restes; de l’altra, aquest patrimoni està format per vestigis pertanyents als dos bàndols contendents, la qual cosa li confereix una gran importància simbòlica.
Història
Per entendre l’existència de tot aquest ric patrimoni bèl·lic cal remuntar-se a la primavera de 1938. Al mes d’abril, després de les operacions d’avanç de l’exèrcit franquista per Aragó i Catalunya, l’exèrcit revoltat arriba al mar, partint la zona encara en mans de la República en dues; davant les possibilitats que se li ofereixen a Franco, avançar en direcció nord cap a Barcelona o fer-ho cap al sud per prendre València, aquest decideix optar per la segona via: potser per fer-se així amb el camp valencià, la indústria saguntina i la ciutat de València (amb el seu importantíssim port per a l’exèrcit republicà), potser per allargar la guerra i així la seva victòria moral sobre el bàndol enemic, o potser per tots dos motius.
Durant el mes de juny de 1938, la 75 Brigada Mixta es situarà a les muntanyes properes a la població de la Vilavella, després de veure com l’exèrcit franquista es dirigeix sense fre i pràcticament sense resistència cap a la capital del Túria des de Vinaròs i, controlant la carretera Nacional, per cadascuna de les ciutats litorals (Benicarló, Torreblanca, Benicàssim, etc.) fins a Castelló de la Plana (14 de juny); davant la previsió d’un xoc de dos exèrcits, l’exèrcit de la República fortificarà sense descans la Serra d’Espadà aprofitant l’avantatge militar que ofereix la posició elevada de les muntanyes. Mentrestant, el moviment de pinça de l’exèrcit franquista li permet avançar alhora per l’interior, arribant a Onda i Betxí (1 de juliol) en els primers dies de juliol.
Les muntanyes de la Vilavella (Santa Bàrbara, la cota 221, el Castell, etc.) es convertien en aquell moment en un valuós objectiu militar per a tots dos exèrcits, doncs permetia, des d’una posició elevada a l’entrada a la Serra d’Espadà, controlar visualment la plana litoral de la Plana i amb ella un nus importantíssim de comunicacions; per això els dos bàndols van atacar i van defensar aquestes posicions produint-se diversos combats en els següents dies, quan les operacions es van desenvolupar als voltants de la Muntanyeta de Sant Antoni, la carretera d’Artana a la Vilavella, Artana, Borriana (5 juliol), i la zona rural immediata a la Vilavella (El Puntal, Font de Cabres, etc.) per part de les Divisions 1a, 4a, 55a i 84a de Franco.
La zona encara en poder governamental va quedar repartit entre diverses forces de l’exèrcit de la República: l’208 Brigada Mixta a la zona del Puntal, l’36 BM cap Betxí, l’203 a Nules costat de la 209, la 128 a la zona de Pipa ( la Vall d’Uixó) o l’221 BM que combatria a Penyalba. Per la seva banda, les muntanyes de la Mallá, la Selleta o Santa Bàrbara, muntanyes limítrofes al sud amb els termes de Nules i la Vall d’Uixó, van quedar defensades per la 75 Brigada Mixta (a la qual es van agregar dos batallons procedents de la 128) fins al dia 7 de juliol, en què les tropes franquistes de la 55 Divisió prendrien la localitat, no sense la resistència dels paviments republicans, que en els dies previs van aconseguir fins i tot inutilitzar diversos tancs enemics.
Amb l’arribada de les tropes trucades a si mateix “nacionals”, l’exèrcit republicà es retiraria després del Barranc Roget, quedant posicionat entre els termes municipals de Nules, Moncofa i la Vall d’Uixó i continuant amb les tasques de fortificació en diverses línies de resistència. Quedant les seves posicions abandonades a la Vilavella, aquestes van ser aprofitades per la 55 Divisió, i quan aquesta va haver de rellevar la 4a a la zona del Puntal, seria la 83 Divisió la qual ocuparia la zona amb la missió d’avançar cap a València creuant entre la Vilavella i Nules; però, davant la impossibilitat de l’exèrcit franquista de trencar les línies republicanes apostades davant d’ell en els següents mesos (en l’anomenada “Batalla de Llevant”), el front de guerra va quedar establert en aquesta zona, sense variar en excés les posicions fins al final de la contesa, per la qual cosa els dos exèrcits es dedicarien durant gairebé nou mesos a resistir i refortificar seus emplaçaments sense parar. La línia XYZ republicana o els abundants vestigis en el terme municipal de la Vilavella són testimoni.
Visita a les Trinxeres
Itinerari
Recomanem començar l’itinerari des de la urbanització de Santa Bàrbara. Allà es pot trobar un pal d’orientació que assenyala la distància fins als dos trams visitables.
Seguint la senda de muntanya, a uns 120 metres des de l’inici, hi ha un panell de grans dimensions amb informació sobre l’itinerari, la Guerra Civil al municipi i el patrimoni bèl·lic de les muntanyes de la Selleta i Santa Bàrbara. Està just a l’entrada a la trinxera del tram 1.
Tram 1
Està format per una trinxera en la qual s’ha dut a terme una excavació arqueològica que ha permès recuperar 56 metres lineals de rasa. A l’entrada hi ha una pedra commemorativa de roig que recorda als que van lluitar en aquestes muntanyes durant la Guerra Civil Espanyola. Conté el següent lema:
Perquè no oblidem als que van defensar aquestes terres amb la seva vida, amb independència del seu bàndol, ideologia procedència o creences religioses. La Vilavella, 80 anys de l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
Aquesta trinxera, de la qual parteixen diferents ramificacions, té una alçada que en alguns trams arriba als 3 metres; s’ha reconstruït amb pedra en sec a la part posterior, i amb sacs de terra en el seu costat ofensiu. En l’excavació de la rasa es va recuperar important material arqueològic i bèl·lic, entre el qual es troba una granada republicana de pinya que mai va arribar a explotar.
A l’extrem de la trinxera se situa un niu de metralladores; com la resta de fortificacions, probablement aquesta trinxera va començar formant part del sistema de fortificació republicà, els nius de metralladora miraven cap al nord. Amb l’arribada de l’exèrcit franquista, es van reutilitzar les rases encarant els nous nius de metralladores en direcció sud com aquest, que presenta planta ovalada, dues espitlleres per maniobrar la metralladora, i té la particularitat de posseir una decoració incisa al seu interior que simula grans carreus de pedra; en origen posseïa un altre grafit a l’entrada, amb l’emblema de la creu de Santiago i el lema “83 Divisió, C.E.G” (Cos de l’Exèrcit de Galícia), trobat en les excavacions a escassos metres del niu.
Encara que aquest tipus d’estructures es techaban amb cúpules de formigó, la majoria de cobertes es van volar després de la guerra per aprofitar les bigues de ferro, que es portaven als Alts Forns de Sagunt per a vendre-les com a ferralla.
Camí del Bosc
Un cop visitat el niu de metralladores, se surt del tram 1 per una antiga ramificació de la trinxera que no s’ha excavat encara. El camí, marcat amb algunes pedres a banda i banda, segueix a través d’una bonica pineda mediterrània al llarg de 170 metres, en els quals es pot observar, sota ell, una de les sortides o respiradors de la mina “María Fernanda”, una antiga mina de ferro que va estar instal·lada al vessant nord d’aquesta muntanya i que va ser clausurada en 1966.
Durant les tasques de condicionament d’aquest camí es va trobar abundant material bèl·lic (beines, projectils, metralla) pertanyent a l’operació militar duta a terme per la 36 BM republicana a finals de juliol de 1938 en direcció al vèrtex Casillas, recentment instal·lada aquí la 83 divisió franquista. La quantitat de material trobat mostra un combat intens entre els dos exèrcits.
Tram 2
El tram 2 està format per dos conjunts: un observatori amb abric annex, ambdós condicionats per poder passar per ells, i un altre conjunt format per un niu de metralladores amb un abric complementari al que s’accedeix a través d’un estret passadís; aquest últim conjunt s’ha excavat íntegrament amb metodologia arqueològica, la qual cosa ha permès extreure gran quantitat d’informació relativa a la vida al front.
Del primer conjunt destaquen les restes de dos gruixudes parets de formigó que formaven part d’un observatori d’artilleria. L’observatori era “els ulls” de les bateries de canons que es trobaven a la rereguarda, a la carretera de la Vilavella a Artana; es tractava d’un grup de canons italians de calibre 100/17, amb un pes aproximat de 1500 kg. Des de l’observatori es donaven les instruccions de maniobra a través d’un fil de connexió telefònica. A la part exterior del mur de l’observatori es pot observar un impacte d’artilleria.
L’altre conjunt és potser el més vistós dels dos; el niu de metralladores és completament diferent al del tram 1, presentant un passadís d’accés i una petita càmera de planta gairebé circular amb dues espitlleres que controlen visualment el territori en direcció sud-sud-oest, que és on es trobava l’exèrcit republicà a l’altra banda del barranc.
En aquest niu es poden observar dos impactes d’artilleria, probablement pertanyents a l’ofensiva republicana de novembre de 1938 en direcció nord; un al passadís interior, i un altre en la seva cara externa. A més, en cadascuna de les espitlleres presenta grafits realitzats en el ciment fresc, amb els lemes “10 CNIA”, i “AQUEST NIU VA SER FET EL …”, “GALÍCIA”, i “VIVA FRANCO”. De la mateixa manera que en el niu de metralladores del tram 1, ha perdut la seva coberta.
Camí de la trinxera
La volta al sender de muntanya (o l’accés al tram 2, segons la direcció en què s’accedeixi a les restes) es realitza a través d’una trinxera de 190 metres de longitud, que uneix el tram 2 amb el camí que prenem originàriament des la urbanització (és més llarga, ja que igual que succeïa en la trinxera del tram 1, continua a l’altra banda del camí de muntanya). Novament, es tracta probablement d’una trinxera republicana ampliada a partir de juliol de 1938 per la 83 D franquista.
Aquesta rasa posseeix una altura considerable, ja que havia de protegir el pas dels soldats en una zona especialment vulnerable, per la seva proximitat, al foc de l’exèrcit republicà. En la seva part inicial s’observen alguns abrics de trinxera que, realitzats al costat de la mateixa rasa, podien servir com a refugi en cas d’atac aeri, com magatzems de materials o per curar els ferits durant els combats; els que se situaven en les trinxeres menys exposades s’utilitzaven també com polvorins.
A la part final d’aquest camí, sota el bosc de pins, es poden observar multitud de ramificacions de la rasa cap a altres trinxeres que es denominen “de reserva” o “de comunicació”, i que tenien el doble objectiu de servir de pas de els soldats o per a transport de material entre els diferents llocs ofensius, i de conservar les posicions en cas de perdre la primera línia de trinxera.
Tot aquest sistema ens permet fer-nos una idea del ric patrimoni bèl·lic que encara hi ha a les muntanyes de la Vilavella, tenint en compte que només hem visitat una petita part de les restes de Santa Bàrbara, i que d’ells, tan sols hem excavat uns pocs .
Ara que coneixes millor el nostre patrimoni, és a les teves mans cuidar-lo i deixar-lo en les millors condicions a les futures generacions. Perquè es pugui contemplar, almenys, altres 80 anys més.
Camins de la memòria
La posada en valor d’aquests vestigis, i la creació de la Ruta de la Guerra Civil de la Vilavella s’han dut a terme a finals del 2016 amb motiu de la posada en marxa del projecte “la Vilavella. Camins de la Memòria “, una iniciativa que ret homenatge als que van patir la Guerra Civil Espanyola a través de la recuperació de la Memòria Històrica, i que va albergar durant dos mesos una gran quantitat d’activitats com ara excavacions arqueològiques, jornades de voluntariat, visites guiades , xerrades, entrevistes amb testimonis dels veïns majors, una exposició temporal al Museu de la Vilavella, o l’elaboració de fullets i panells explicatius, entre altres actes.
En el projecte, promogut per l’Ajuntament de la Vilavella, van participar diverses entitats de tot tipus, com les empreses Arqueocas i Fustecma, Caixa Rural la Vilavella-Cajamar, el col·lectiu local Voluntaris pel Patrimoni, l’associació cultural Muntanyes de la Guerra, i una gran quantitat de persones i veïns que van voler col·laborar amb la iniciativa prestant el seu treball de forma desinteressada.
Textos i imatges: ARQUEOCAS
Segueix la pàgina oficial del projecte “Camins de la Memòria” a Facebook:
https://www.facebook.com/MemoriaLaVilavella2016/
Descarrega aquí les guies de visita de la Ruta de la Guerra
