Ruta de la Guerra Civil – Itinerari 2017-12-08T11:45:49+00:00

Visita a les Trinxeres

ITINERARI

Recomanem començar l’itinerari des de la urbanització de Santa Bàrbara. Allà es pot trobar un pal d’orientació que assenyala la distància fins als dos trams visitables.

Pla restes visitables

Seguint la senda de muntanya, a uns 120 metres des de l’inici, hi ha un panell de grans dimensions amb informació sobre l’itinerari, la Guerra Civil al municipi i el patrimoni bèl·lic de les muntanyes de la Selleta i Santa Bàrbara. Està just a l’entrada a la trinxera del tram 1.

TRAM 1

Està format per una trinxera en la qual s’ha dut a terme una excavació arqueològica que ha permès recuperar 56 metres lineals de rasa. A l’entrada hi ha una pedra commemorativa de roig que recorda als que van lluitar en aquestes muntanyes durant la Guerra Civil Espanyola. Conté el següent lema:

Perquè no oblidem als que van defensar aquestes terres amb la seva vida, amb independència del seu bàndol, ideologia procedència o creences religioses. La Vilavella, 80 anys de l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).

Aquesta trinxera, de la qual parteixen diferents ramificacions, té una alçada que en alguns trams arriba als 3 metres; s’ha reconstruït amb pedra en sec a la part posterior, i amb sacs de terra en el seu costat ofensiu. En l’excavació de la rasa es va recuperar important material arqueològic i bèl·lic, entre el qual es troba una granada republicana de pinya que mai va arribar a explotar.

Trinxera amb pedra

 

A l’extrem de la trinxera se situa un niu de metralladores; com la resta de fortificacions, probablement aquesta trinxera va començar formant part del sistema de fortificació republicà, els nius de metralladora miraven cap al nord. Amb l’arribada de l’exèrcit franquista, es van reutilitzar les rases encarant els nous nius de metralladores en direcció sud com aquest, que presenta planta ovalada, dues espitlleres per maniobrar la metralladora, i té la particularitat de posseir una decoració incisa al seu interior que simula grans carreus de pedra; en origen posseïa un altre grafit a l’entrada, amb l’emblema de la creu de Santiago i el lema “83 Divisió, C.E.G” (Cos de l’Exèrcit de Galícia), trobat en les excavacions a escassos metres del niu.

Encara que aquest tipus d’estructures es techaban amb cúpules de formigó, la majoria de cobertes es van volar després de la guerra per aprofitar les bigues de ferro, que es portaven als Alts Forns de Sagunt per a vendre-les com a ferralla.

Niu de ametrallaores

CAMÍ DEL BOSC

Un cop visitat el niu de metralladores, se surt del tram 1 per una antiga ramificació de la trinxera que no s’ha excavat encara. El camí, marcat amb algunes pedres a banda i banda, segueix a través d’una bonica pineda mediterrània al llarg de 170 metres, en els quals es pot observar, sota ell, una de les sortides o respiradors de la mina “María Fernanda”, una antiga mina de ferro que va estar instal·lada al vessant nord d’aquesta muntanya i que va ser clausurada en 1966.

Camí del bosq

 

Durant les tasques de condicionament d’aquest camí es va trobar abundant material bèl·lic (beines, projectils, metralla) pertanyent a l’operació militar duta a terme per la 36 BM republicana a finals de juliol de 1938 en direcció al vèrtex Casillas, recentment instal·lada aquí la 83 divisió franquista. La quantitat de material trobat mostra un combat intens entre els dos exèrcits.

TRAM 2

El tram 2 està format per dos conjunts: un observatori amb abric annex, ambdós condicionats per poder passar per ells, i un altre conjunt format per un niu de metralladores amb un abric complementari al que s’accedeix a través d’un estret passadís; aquest últim conjunt s’ha excavat íntegrament amb metodologia arqueològica, la qual cosa ha permès extreure gran quantitat d’informació relativa a la vida al front.

Observatori

 

Del primer conjunt destaquen les restes de dos gruixudes parets de formigó que formaven part d’un observatori d’artilleria. L’observatori era “els ulls” de les bateries de canons que es trobaven a la rereguarda, a la carretera de la Vilavella a Artana; es tractava d’un grup de canons italians de calibre 100/17, amb un pes aproximat de 1500 kg. Des de l’observatori es donaven les instruccions de maniobra a través d’un fil de connexió telefònica. A la part exterior del mur de l’observatori es pot observar un impacte d’artilleria.

L’altre conjunt és potser el més vistós dels dos; el niu de metralladores és completament diferent al del tram 1, presentant un passadís d’accés i una petita càmera de planta gairebé circular amb dues espitlleres que controlen visualment el territori en direcció sud-sud-oest, que és on es trobava l’exèrcit republicà a l’altra banda del barranc.

Observatori i niu ametrallaores

 

En aquest niu es poden observar dos impactes d’artilleria, probablement pertanyents a l’ofensiva republicana de novembre de 1938 en direcció nord; un al passadís interior, i un altre en la seva cara externa. A més, en cadascuna de les espitlleres presenta grafits realitzats en el ciment fresc, amb els lemes “10 CNIA”, i “AQUEST NIU VA SER FET EL …”, “GALÍCIA”, i “VIVA FRANCO”. De la mateixa manera que en el niu de metralladores del tram 1, ha perdut la seva coberta.

Graffitis
Graffitis

CAMÍ DE LA TRINXERA

La volta al sender de muntanya (o l’accés al tram 2, segons la direcció en què s’accedeixi a les restes) es realitza a través d’una trinxera de 190 metres de longitud, que uneix el tram 2 amb el camí que prenem originàriament des la urbanització (és més llarga, ja que igual que succeïa en la trinxera del tram 1, continua a l’altra banda del camí de muntanya). Novament, es tracta probablement d’una trinxera republicana ampliada a partir de juliol de 1938 per la 83 D franquista.

Aquesta rasa posseeix una altura considerable, ja que havia de protegir el pas dels soldats en una zona especialment vulnerable, per la seva proximitat, al foc de l’exèrcit republicà. En la seva part inicial s’observen alguns abrics de trinxera que, realitzats al costat de la mateixa rasa, podien servir com a refugi en cas d’atac aeri, com magatzems de materials o per curar els ferits durant els combats; els que se situaven en les trinxeres menys exposades s’utilitzaven també com polvorins.

TrinxeraA la part final d’aquest camí, sota el bosc de pins, es poden observar multitud de ramificacions de la rasa cap a altres trinxeres que es denominen “de reserva” o “de comunicació”, i que tenien el doble objectiu de servir de pas de els soldats o per a transport de material entre els diferents llocs ofensius, i de conservar les posicions en cas de perdre la primera línia de trinxera.

Tot aquest sistema ens permet fer-nos una idea del ric patrimoni bèl·lic que encara hi ha a les muntanyes de la Vilavella, tenint en compte que només hem visitat una petita part de les restes de Santa Bàrbara, i que d’ells, tan sols hem excavat uns pocs .

Ara que coneixes millor el nostre patrimoni, és a les teves mans cuidar-lo i deixar-lo en les millors condicions a les futures generacions. Perquè es pugui contemplar, almenys, altres 80 anys més.