Ruta de la Guerra Civil – Història 2017-12-08T11:45:49+00:00

Ruta de la Guerra Civil

HISTÒRIA

Per entendre l’existència de tot aquest ric patrimoni bèl·lic cal remuntar-se a la primavera de 1938. Al mes d’abril, després de les operacions d’avanç de l’exèrcit franquista per Aragó i Catalunya, l’exèrcit revoltat arriba al mar, partint la zona encara en mans de la República en dues; davant les possibilitats que se li ofereixen a Franco, avançar en direcció nord cap a Barcelona o fer-ho cap al sud per prendre València, aquest decideix optar per la segona via: potser per fer-se així amb el camp valencià, la indústria saguntina i la ciutat de València (amb el seu importantíssim port per a l’exèrcit republicà), potser per allargar la guerra i així la seva victòria moral sobre el bàndol enemic, o potser per tots dos motius.

Durant el mes de juny de 1938, la 75 Brigada Mixta es situarà a les muntanyes properes a la població de la Vilavella, després de veure com l’exèrcit franquista es dirigeix ​​sense fre i pràcticament sense resistència cap a la capital del Túria des de Vinaròs i, controlant la carretera Nacional, per cadascuna de les ciutats litorals (Benicarló, Torreblanca, Benicàssim, etc.) fins a Castelló de la Plana (14 de juny); davant la previsió d’un xoc de dos exèrcits, l’exèrcit de la República fortificarà sense descans la Serra d’Espadà aprofitant l’avantatge militar que ofereix la posició elevada de les muntanyes. Mentrestant, el moviment de pinça de l’exèrcit franquista li permet avançar alhora per l’interior, arribant a Onda i Betxí (1 de juliol) en els primers dies de juliol.

Objectius militarsLes muntanyes de la Vilavella (Santa Bàrbara, la cota 221, el Castell, etc.) es convertien en aquell moment en un valuós objectiu militar per a tots dos exèrcits, doncs permetia, des d’una posició elevada a l’entrada a la Serra d’Espadà, controlar visualment la plana litoral de la Plana i amb ella un nus importantíssim de comunicacions; per això els dos bàndols van atacar i van defensar aquestes posicions produint-se diversos combats en els següents dies, quan les operacions es van desenvolupar als voltants de la Muntanyeta de Sant Antoni, la carretera d’Artana a la Vilavella, Artana, Borriana (5 juliol), i la zona rural immediata a la Vilavella (El Puntal, Font de Cabres, etc.) per part de les Divisions 1a, 4a, 55a i 84a de Franco.

La zona encara en poder governamental va quedar repartit entre diverses forces de l’exèrcit de la República: l’208 Brigada Mixta a la zona del Puntal, l’36 BM cap Betxí, l’203 a Nules costat de la 209, la 128 a la zona de Pipa ( la Vall d’Uixó) o l’221 BM que combatria a Penyalba. Per la seva banda, les muntanyes de la Mallá, la Selleta o Santa Bàrbara, muntanyes limítrofes al sud amb els termes de Nules i la Vall d’Uixó, van quedar defensades per la 75 Brigada Mixta (a la qual es van agregar dos batallons procedents de la 128) fins al dia 7 de juliol, en què les tropes franquistes de la 55 Divisió prendrien la localitat, no sense la resistència dels paviments republicans, que en els dies previs van aconseguir fins i tot inutilitzar diversos tancs enemics.

Amb l’arribada de les tropes trucades a si mateix “nacionals”, l’exèrcit republicà es retiraria després del Barranc Roget, quedant posicionat entre els termes municipals de Nules, Moncofa i la Vall d’Uixó i continuant amb les tasques de fortificació en diverses línies de resistència. Quedant les seves posicions abandonades a la Vilavella, aquestes van ser aprofitades per la 55 Divisió, i quan aquesta va haver de rellevar la 4a a la zona del Puntal, seria la 83 Divisió la qual ocuparia la zona amb la missió d’avançar cap a València creuant entre la Vilavella i Nules; però, davant la impossibilitat de l’exèrcit franquista de trencar les línies republicanes apostades davant d’ell en els següents mesos (en l’anomenada “Batalla de Llevant”), el front de guerra va quedar establert en aquesta zona, sense variar en excés les posicions fins al final de la contesa, per la qual cosa els dos exèrcits es dedicarien durant gairebé nou mesos a resistir i refortificar seus emplaçaments sense parar. La línia XYZ republicana o els abundants vestigis en el terme municipal de la Vilavella són testimoni.