Distribució de la Mina i procés de producció 2017-12-10T13:41:37+00:00

Distribució de la Mina i procés de producció

L’Espai Miner “Maria Fernanda” tal com el podem visitar avui (rebent el seu nom d’una de les diverses explotacions de ferro de la Vilavella), correspon al lloc en el qual podem contemplar alguns vestigis de la “Mina Vella”, tot i que queden alguns més en la “Mina Nova”, un centenar de metres més avall, que no són visitables. Mentre a les altres explotacions ja han desaparegut, aquí a “Maria Fernanda” encara és possible visitar els antics edificis destinats a carregadors, transformador elèctric (per il·luminar les galeries i donar llum a les eines elèctriques) o les casetes de materials que albergaven eines i estris d’ús diari (com pics, cabassos, martells compressors, etc.), sala del punxi i vestuaris, oficina de l’encarregat, etc.

A més d’aquestes edificacions situades al costat de la bocamina, aquestes explotacions mineres disposaven també d’unes oficines “generals” situades al número 11 del carrer Sant Vicent de la Vilavella, a més d’un gran magatzem a la veïna població de Nules d’on es portava material més específic com carbur, biguetes per als rails o taulons per estrebar les galeries, elements que no s’emmagatzemaven a la mina de forma habitual.

En aquestes mines treballaven al voltant de 30 operaris en torns de dia i nit, de manera que la feina mai s’aturava en l’explotació; com podem imaginar, les condicions de treball eren molt dolentes (materials inadequats, manca de llum, etc.), i les mesures de seguretat escasses (cascos de material tou, mascaretes que no filtraven el necessari), el que va desembocar en la contracció per part dels miners de malalties com la pneumoconiosi, afecció produïda per la inhalació de pols de substàncies minerals (generalment pols de sílice) coneguda també com silicosi, que per desgràcia va acabar amb la vida de molts treballadors.

Treballadors en l'entrada a la Mina Nova

 

Treballadors en l’entrada a la “Mina Nova”
Extreta del llibre La Vilavella. Memòria Fotogràfica (1890-1970)

Celebració de la Romeria de Santa Bàrbara a la Mina (4 de desembre de 1954)

 

Celebració de la Romeria de Santa Bàrbara a la Mina (4 de desembre de 1954)
Extreta del llibre La Vilavella. Memòria Fotogràfica (1890-1970)

Per extreure el mineral, es perforava la roca amb l’ajuda d’un martell compressor elèctric, i tot seguit es col·locaven en els forats de la roca diversos cartutxos explosius coneguts com “barrinades”, i amb la seva detonació s’anava desfent la roca de la muntanya . Després de l’explosió i que el fum i la pols desapareguessin amb el concurs de grans ventiladors, es recollia el producte resultant de la voladura; d’aquesta manera, mitjançant la contínua perforació de la muntanya s’anaven creant profundes galeries de vegades de diversos pisos, a la recerca de més mineral.

El material, fragmentat per la detonació i en forma ja de petites roques, es treia de l’interior de la galeria en vagonetes de fusta que es desplaçaven a través de rails de ferro fins a anar a parar a unes cintes situades sobre els carregadors, on es separava la “ganga” (roca) de la “mena” (part que conté mineral), que queia als camions a través de les piqueras del carregador. Un cop carregats els camions, aquests es dirigien als Alts Forns de Sagunt on es processava el mineral, mentre la part rebutjada es trobava muntanya avall creant grans enderrocs fetes de petites pedres.

 

Alts Forns de Sagunt.
Foto extreta del bloc http://viveelaltopalancia.blogspot.com.es/

A la mina, els diferents treballs quotidians donaven lloc a diferents llocs laborals amb els seus propis noms; així, hi havia els “barreneros” que perforaven la roca, els “vagoneros” que la portaven a l’exterior, els “triadores” que separaven el mineral de la roca, els “marmitons” que s’encarregaven de fer els encàrrecs diaris, o els ” camioners “que transportaven el producte. A més, el “serè” de la localitat era l’encarregat de vetllar per la seguretat de la instal·lació a les nits, quan el treball es realitzava únicament a l’interior de la mina.